Cost econòmic violència
El cost econòmic de les violències masclistes a Catalunya
La violència contra les dones a part de les conseqüències directes que comporta per a elles i els seus éssers estimats (fills i filles, mare, pare, amistats, etc.), també en comporta per a tota la societat. D’això en tenim dades i d’aquestes es pot arribar a conclusions colpidores.
La violència masclista té, també, conseqüències ètiques ja que suposa plantejar-se quina classe de societat permet aquest tipus de violència. I les dades ens ho expliquen a la “Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019”, on es calcula que el 57,3% de les dones espanyoles majors de 16 anys han patit algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida. Si apliquem aquest percentatge a les dones de Catalunya tenim que 1.914.264 en algun moment de la seva vida han patit algun tipus de violència masclista pel fet de ser dona: comentaris lascius pel carrer, assetjament sexual (a la feina, al carrer, a les xarxes socials), violència en l’àmbit familiar, en l’àmbit de la parella, violència psicològica, econòmica, física, sexual... En els 12 mesos anteriors a la realització de la Macroencuesta, per exemple, 661.473 dones residents a Catalunya (un 19,8%) haurien patit violència masclista.
I encara podem aplicar més percentatges essent el nombre estimat de dones de 16 anys o més que han patit:
-
Violència física i/o sexual d’alguna parella al llarg de la vida (14,2%): 474.390
-
Violència psicològica d’alguna parella al llarg de la vida (31,9%): 1.065.707
-
Violència física i/o sexual d’alguna parella els últims 12 mesos (1,8%): 60.134
-
Violència psicològica d’alguna parella en els últims 12 mesos (10,6%): 354.122
-
Violència sexual al llarg de la seva vida (6,5%): 217.150
Des de l’any 2019 ja podem quantificar amb xifres l’altre gran impacte de la violència masclista per a la societat: l’econòmic. L’any passat, el Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad va publicar l’estudi “El impacto de la violencia de género en España: una valoración de sus costes en 2016”.
Aquesta investigació ha permès quantificar els recursos econòmics que es drenen del conjunt de la societat i estimar els guanys potencials que es derivarien d’una reducció significativa dels nivells de violència de gènere.
L’estudi es divideix en quatre grans blocs:
-
El primer bloc està destinat a l’anàlisi de la violència en la parella actual o en parelles passades.
-
El segon bloc es centra en l’anàlisi de la violència física i sexual fora de la parella.
-
El tercer bloc, en l’estudi de l’assetjament sexual i de l’assetjament reiterat.
-
El quart bloc torna sobre tots els previs per analitzar de manera detallada el que els passa a dones que poden resultar especialment vulnerables a la violència: dones amb discapacitat, dones joves de 16 a 24 anys, dones de 65 o més anys, dones nascudes a l’estranger, i dones que viuen en municipis petits.
En l’estudi s’estimen els costos directes i indirectes tangibles i, de forma parcial, els costos intangibles. Aquests costos tangibles posen de relleu tots els impactes que mai s'expliquen quan es donen les dades de les dones afectades, i que la majoria de ciutadania no n’és conscient; com ara l’índex d’atur o inactivitat de les dones que han patit violència i no poden fer una vida laboral normal; o el cost dels tractaments que necessiten les dones que han estat violades o han patit maltractaments (psicològic, mèdics, farmacològic); o els costos legals (policials, judicials o penitenciaris) que comporten les investigacions i les penes per a aquests delictes. A aquests cal sumar les despeses necessàries que a la societat li costa fer polítiques de prevenció i atendre com cal a les víctimes.
Els costos intangibles són els més difícils de calcular. Inclouen els del dolor i patiment de les dones víctimes de violència de gènere i els derivats de la pèrdua de productivitat de les dones assassinades i del suïcidi dels agressors.
Així doncs, quin és el cost econòmic de la violència contra les dones a Catalunya?
L’any 2019 Catalunya tenia 7.676.497 habitants (dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya). Si apliquem els diferents càlculs ens movem entre les següents xifres:
-
Si l’estimació és la més conservadora que s’ha establert en aquest estudi, 27,60 euros per persona i any, suposa 211.871.317,20€ anuals, és a dir, gairebé 212 milions d’euros.
-
Si tenim en compte el supòsit menys restrictiu, 183,90 euros per persona i any, suposa 1.411.707.798,30€ anuals, és a dir, gairebé 1.412 milions d’euros.
Aquest diners no surten dels pressupostos municipals sinó dels pressupostos de les diferents administracions implicades (justícia, penal, salut, serveis socials, serveis d’ocupació, etc.) i hi sumen les pèrdues que aquesta violència causa a les empreses.
Segurament aquestes dades poden resultar increïbles i escandaloses, però són reals ja que surten d’estudis oficials i contrastats. Són una manera objectiva més de veure la magnitud de la tragèdia que suposa la violència contra les dones perquè les xifres no es poden manipular; i qui en dubti, té els estudis per contrastar. Tenen a més, un aclaparador qüestionament ètic per la nostra societat al permetre aquesta violència.
El més important de tot és reflexionar sobre les xifres, ja que algunes poden correspondre a dones del seu voltant. En tinguem constància o no, moltes hauran patit o estaran patint violència en alguna de les seves múltiples formes.
La segona reflexió a fer-se, com a societat és: Quantes millores podríem fer en les nostres ciutats si erradiquéssim la violència en l’àmbit de la parella? Enlloc de despeses judicials, inversió en educació; enlloc dels elevadíssims costos de presó pels agressors, millora d’infraestructures. I així fins a milions d’euros.
La tercera, però no menys important, és que s’acabaria amb el patiment de moltes dones, dels seus fills i filles, familiars, amistats... Val la pena.
Una última reflexió és quin és el cost total de totes les violències en els diferents àmbits on es donen (de la parella, familiar, comunitari, institucional):
-
Contra les dones: 211.871.317,20€ (no inclou l'àmbit institucional)
-
Contra els infants i adolescents: no hi ha dades
-
Contra la gent gran: no hi ha dades
-
Entre germans: no hi ha dades
-
Filioparental o ascendent: no hi ha dades